Quins són els irrenunciables d’una institució que aviat celebrarà 200 anys al servei de l’educació? Com s’activa el propòsit educatiu amb els reptes de demà? Prop de tres-cents membres dels equips directius de les 39 escoles Vedruna de Catalunya han reflexionat sobre aquestes qüestions aquest dissabte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Acompanyats d’equips de la fundació, membres del patronat i germanes de la congregació de les Carmelites de la Caritat Vedruna, han celebrat una jornada de formació institucional amb el títol ‘Del pòsit al propòsit. Aportació Vedruna a l’educació’. Els participants han recordat el llegat de Joaquima de Vedruna en el marc dels actes de celebració dels 200 anys de la congregació. En el rebedor de la Sala Teatre del CCCB s’ha exposat per primera vegada un bosc de tòtems, en què cada escola ha recollit el més destacat de la seva història.
“En aquesta casa que Joaquima va dur a terme tres dels seus grans somnis: acollir i atendre les persones pobres, fer atenció sanitària i, a la vegada, educar”, ha recordat la germana Montserrat Espinalt, fent referència a l’espai del CCCB, antiga Casa de Caritat, i als tres àmbits a què es va dedicar la fundadora de la congregació.
La germana Mabel Burgell i el mestre i professor Ramon Rial, autors del llibre Viure anys i durar segles, han recordat el caràcter pioner i emprenedor de Joaquima de Vedruna. Tant en l’aposta per l’educació de les nenes, com per la capacitat de col·laboració amb les administracions de l’època.
Tots dos han presentat també la nova Ruta de la presència Vedruna a Barcelona, editada en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, que recorre els indrets del casc antic de la ciutat testimonis de la vida de Joaquima. Des de l’antiga Casa de Caritat (avui CCCB), passant per Vedruna Àngels i la Casa d’Infants Orfes, Santa Maria del Pi i passant també pels espais de memòria viva, com les escoles Vedruna Immaculada i Gràcia de Barcelona, o allà on s’hi pot trobar alguna imatge o element històric, com la Sagrada Família o el monestir de Pedralbes.
L’aportació de Vedruna a l’educació del país
El llegat en el món educatiu ha estat l’eix central de la jornada. Diverses personalitats del món de la cultura, la filosofia, la pedagogia i la política han reflexionat sobre els reptes de l’escola avui i sobre l’aportació concreta de l’estil educatiu Vedruna. El filòsof Josep Maria Esquirol ha descrit el gest genuí de l’escola i ha reconegut que “les escoles de les germanes Vedruna han estat testimoni de persones que estimen els altres, de persones que celebren les coses belles del món i de persones que esperen una mica més de sentit”.
Al seu torn, l’escriptor i poeta Lluís Calvo ha reivindicat el caràcter dinàmic de la tradició. En una societat que es caracteritza per l’acceleració, la indiferència i l’amnèsia, s’ha preguntat “com treballar els orígens?”. I ha apuntat valors com la perseverança, la creativitat, la innovació i la dimensió comunitària per evitar la tradició quedi “fossilitzada”.
La pedagoga Anna Jolonch, directora de LID Barcelona, ha descrit un context de guerra a Europa, de canvi climàtic, de desafiaments tecnològics o dels mals resultats del conjunt del sistema educatiu. “No tenim cap dret a desanimar-nos, els qui treballem en educació som responsables del futur”, ha insistit. I ha defensat la capacitació de docents i alumnes, el lideratge col·laboratiu i els projectes compartits. Com el Projecte Educatiu Vedruna, que ha relacionat amb ”la pedagogia de l’esperança”.
Una institució al servei de la societat
En l’espai de diàleg, el director general de Centres Concertats i Privats del Departament d’Educació, Francesc Xavier Güell; la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Meritxell Ruiz; i el president de la Societat Catalana de Pedagogia, Josep Serentill, han coincidit amb què avui continua tenint sentit l’escola d’iniciativa social. Entre d’altres raons i com a part del Servei d’Educació de Catalunya, perquè l’oferta sigui diversa i plural, perquè és una fórmula que promou la implicació ciutadana i, en el cas concret de l’escola cristiana, per brindar als alumnes “un relat de sentit”, que proposi la confiança i la vida en comunitat com a alternativa a l’egoisme i la indiferència, més estesos a la societat.
“Volem ser una institució, una xarxa d’escoles, que es posa al servei de la societat”, ha anunciat el director general de les escoles Vedruna, Josep Closa. L’acte ha conclòs amb aquesta declaració institucional. De forma col·legiada, l’equip de gestió de la Fundació Vedruna Catalunya Educació ha desgranat 10 idees de futur per continuar fent de Vedruna una institució de referència en l’educació del nostre país: transformació, identitat, país, escola cristiana, diversitat, qualitat, aprenentatges, formació al llarg de la vida, comunitat i servei.
La jornada ha donat així el tret de sortida a la formació institucional que servirà per actualitzar el Projecte Educatiu Vedruna. Serà un procés participatiu que implicarà tota la comunitat educativa de la xarxa Vedruna. S’ha previst un treball de reflexió compartida, que durarà des de l’1 de març i fins a finals d’any, i que inclourà les veus de docents, alumnes, famílies i professionals que treballen a les escoles.
Podeu recuperar aquí els vídeos amb les intervencions de la jornada, que ha comptat amb l’acompanyament musical del grup Combo, format per alumnes de l’escola Vedruna Gràcia:
