Estem vivint moments complicats. Encara arrosseguem la pandèmia i ara ha esclatat un conflicte armat. Els nostres infants estan afrontant reptes que els poden generar malestar, angoixa, pors… Amb la pandèmia hem après a gestionar les emocions dels més petits davant d’un virus. S’han habituat a les exigències de protecció contra la Covid-19 i ho estan fent realment bé. El suport dels adults ha sigut fonamental. Tota la societat ha treballat per a lluitar-hi.
Ara les notícies, les xarxes, al carrer… la guerra que ha esclatat està a l’ordre del dia de moltes converses. Els nens no en són una excepció i cal ajudar-los. Ens preguntaran, ens plantejaran dubtes, faran les seves valoracions, s’angoixaran, poden tenir pors, malsons, plors espontanis…
Es poden donar dues situacions:
- Que ens preguntin directament i que expressin dubtes, inquietuds…
- Que no ens diguin res, però els veiem amoïnats, pensatius, preocupats, amb por…
Tant en un com altre escenari hem d’estar atents per acompanyar-los i donar-los la màxima seguretat i tranquil·litat possibles.
Llavors la pregunta és: “Com podem parlar amb els nostres fills de la guerra?”
Proposo, a continuació, un seguit de consells:
- Busquem un lloc tranquil i on se sentin còmodes.
- Escoltem-los. Què saben? Què, del que saben, és correcte?
- Intentarem adaptar el nostre llenguatge a la seva edat. No cal donar explicacions massa extenses o detallades. Només allò que necessiten per a quedar-se tranquils.
- Dir la veritat. Els nens, des de ben petits, a partir dels 3 anys s’assabenten del que passa encara que no ho comprenguin. Les nostres explicacions han de ser, però, senzilles.
- Evitar la sobreinformació. Aquesta pot ser més perjudicial que beneficiosa. Els podem confondre encara més.
- Evitar que mirin segons quines imatges. Les televisions repeteixen sovint una vegada i una altra situacions que no és necessari que vegin.
- Fer-los sentir cuidats i estimats.
- És natural que sentim por. Parlar-ne.
- Aprofitar per a parlar de les emocions i donar-los esperances: empatia, solidaritat, altruisme… Molta gent s’està apuntant a ajudar a aquells que més ho necessiten.
- Participar si ho desitgen en recollir aliments, roba…
- Resoldre els dubtes que puguin anar sorgint. “Què t’amoïna?”, “Què no entens?” “Com et sents?”…
- Intentar mantenir la rutina diària. Doncs els hàbits donen seguretat als nens.
Per a qualsevol dubte, pregunta…l’Equip Psicopedagògic de l’escola resta a la vostra disposició.